Preparant els planters a casa

Després d'un hivern calmat, on poca cosa he pogut fer a part de mirar-me les faveretes amorosament, arribem les acaballes amb tres projectes:

1. L'hort
2. El balcó de casa
3. La cuina

Aquestes són les tres ubicacions on tinc previst plantar. A l'hort probablement hi podria fer moltes coses, però de moment l'objectiu és la tomaca. Al balcó de casa, que ara per ara tinc nu i desangelat, hi tinc previst plantar cilantre, espígol i girasols. 

Certament, tinc debilitat pel gira-sol. L'espècie que he triat és un anomenat "girasol de tardor", que malgrat el nom, quan ix és el estiu, i té l'avantatge -respecte altres espècies de gira-sols, com el mexicà- que és una planta més xicoteta, fa més mata, i suporta els climes martítims. El gira-sol mexicà, en canvi, és una espècie preciosa i enorme, de més d'un metre d'alçada, que vaig  plantar farà cinc o sis anys i em va alegrar el jardí un parell de primaveres. La podia tindre a casa dels meus pares, però no en aquest pis xicotiu on visc ara, i molt menys en un test al balcó de casa.

Finalment, la plantació que he fet a la cuina és més práctica: julivert i cebollí. Perquè odie que se m'acabe el julivert. Aquesta plantació l'he comprada pràcticament feta: en dos testos blancs i quadrats fashions a més no poder -amb cert estil feng-shui, diria jo-, a conjunt amb la meua cuina.

De moment els llavoretes ja estan acotxades en un bon toll de turba i aigua, enfocades a la llum. Aquests mesos encara gelats les conservaré a casa, i probablement quan comencen a brotar -cap a falles-, ja les podré començar a portar cap a balcons i horts.

Hort urbà. Brots d'alfalfa

Ara que visc més allunyada -físicament- de l'hort, perquè m'he traslladat a un pis, és un bon moment per a investigar les possibilitats de les cases de 70 metres quadrats. Encara no tinc el balcó acomodat per a plantar-hi plantetes, i potser encara fa un poc de fred -el mes de març serà ideal per a fer experiments-. Aixina que el primer objectiu a la vista per a fer incursions hortelanes és la cuina. Amb la idea de plantar-hi julivert, comence l'experiment amb alfalfa. I què hi fa l'alfalfa plantada a una cuina? Per a què la puc fer servir? Doncs per a fer brots. Els brots són aliments utilitzats en la cuina fashion, i també en dietes com la macrobiòtica. No és que jo siga ni fashion ni macrobiòtica, però a la vista que de moment encara no puc tindre tomaques casolanes, m'incline per aquesta opció tan cool. 

Les llavors d'alfalfa es poden comprar en qualsevol herboristeria. 

Una vegada obertes, se n'agafa un grapadet -amb cura, s'escorren com

 la sorra, perquè són xicotiues-, 

i es planta en un recipient preferentment de plàstic, xicotet -deu centímetres de diàmetre,

 com a màxim- i on prèviament hi hem posat una base de cotó -jo he utilitzat els discos de cotó que venen per a desmaquillar-se. Damunt s'hi tira el grapadet de llavoretes d'alfalfa. No cal preocupar-se si s'amuntonen, perquè a continuació s'hi posa aigua -preferentment mineral- i l'aigua s'encarregarà de distribuir-les equitativament per tot el recipient. A partir d'ahi, les he deixat damunt la mepansa i me n'he oblidat. Amb l'escalforeta casolana, d'ací a una setmana tindré uns brots d'alfalfa perfectes per a posar a l'amanida. 

Tomaques a Sant Antoni

La tomaca és una verdura d'estiu, que ningú s'espante pel títol -bé, és una solanàcia, concretament-. Però la tomaca, que és planta per la primavera, prèviament ha de tindre els planeterets fets. Doncs bé, des de Sant Antoni ja és l'època ideal per a fer els planeterets. Amb tot això de les oposicions, la veritat és que tinc l'hort un poc descuidat -vigile les faveretes quan en tinc l'ocasió, però fer, faig poca feina-. El cas és que ja ha arribat el temps de fer el planter de tomaques. 

I en què consisteix això? Doncs en recuperar aquelles llavors que havíem guardat en la capseta, les llavors de la temporada anterior. En uns testos xicotets -poden ser recipients de iogurt, per exemple- posem turba, i plantem una llaoreta per cada recipient. Com a molt, dos. I el planteret casolà el guardem dins de casa, perquè ara no fa oratge per a deixar les criatures a l'aire lliure. 

És especialment important que els planters -de tomaca o del que siga- estiguen ben regats, ben humits. És en aquesta priemra etapa, quan comencen a brotar, quan cal anar més en compte. 

Donada l'afició que té Emili a les cherry, plantaré unes poques cherry -i al preu que van al mercat, que és una estafa!!-, i després altres varietats com la valenciana. Si tot va bé, a partir d'abril-maig, els planters s'hauran guanyat el dret a un trosset d'hort, i arribarà el moment de "la plantà". Mentrestant, calor, humitat i amor a manta. I a esperar...