dimarts, 23 de setembre de 2008

El problema de la tomaca


Sé que podem trobar tomaca al llarg de tot l'any. Però la seua veritable estació és en estiu: per això molts plats d'estiu es basen en la tomaca, com el gaspatxo andalús, o les tomaques farcides. A setembre les collites personals acaben poc a poc, i la tomaca s'acumula, amb el perill que representa de perdre-les. A nosaltres ens ha estat a punt de passar, amb les tomaques que els tios (Salvador i Miquel) ens havien donat, de manera que hui, de bon matí, m'he posat a reciclar-les. Es poden reciclar de moltes maneres: fent-ne suc (els països eslaus són veritables forofos del suc de tomaca, i la sopa de tomaca -zupa pomidorowa-), fent-los en conserva o fent-ne confitura (sí, sí, confitura). Nosaltres les teníem en la llista de la confitura, però se'ns han passat. Les he redescobert hui, la meitat d'elles per a tirar, i m'ha fet llàstima: són les millors tomaques del món! De manera que les he decidit conservar de l'única manera que sé (ara per ara) que és fent-ne salsa de tomaca i guardant-les al buit. D'aquesta manera es poden guardar un meset mes. I com es fa la salsa de tomaca?
- Es ratllen les tomaques, deixant la pell fora, i tallant el que puguen tindre de podrides abans de ratllar-les.
- Es posa una olla -que no siga antiadherent, que fregir tomaca en paelles antiadherents és la manera més ràpida de desgraciar-les, les paelles, perquè l'àcid de la tomaca les fa malbé-. Es frig un poc d'oli i després es tira la tomaca ratllada.
- Es meneja bé, procurant que no s'agarre.
- Una volta la tomaca està fregida -ho sabrem perquè és més densa, i ha canviat a un color més fosc-, s'aboca a un recipient i es deixa refredar.
- Quan ja estiga refredada, la salsa s'aboca en un recipient que es puga envasar al buit. I es buida d'aire, clar.

Un consell és que s'indique en una etiqueta el dia que es va fregir i guardar a conservar, per si es tenen manies. Però a no ser que hom tinga un hort quasi-professional, i, per tant, una quantitat ingent de tomaques, la salsa es consumirà de ben segur abans d'un mes.


Les tomaques podrides no les he tirat totes: n'he conservat un parell o tres de cada espècie -pera, cherry, valenciana i una que és redona que no sé com es diu-. Les posaré a assecar, i de cara a febrer, quan s'hagen de fer nous planterets per a la temporada tomaquera que ve, tindré bones llaoretes.

Cap comentari: