"A setembre, qui no haja sembrat que no sembre", diu la dita. Potser és veritat en el cas del blat, però de cara a a tardor, el millor és acabar de collir les cosetes que estiguen a l'hort, com els ditets, o les últimes tomaques, i preparar la terra per a la propera temporada. I és que curiosament la vida d'oficina, d'escola, no és diferent a la vida de l'hort. A la tardor les escoles, les oficines, es preparen la tasca de tot l'any, fan previsions, programacions, etcètera. L'hort és paregut: també es prepara per a la propera temporada.
No sé si algú ha intentat mai cavar en terra seca i dura. Ho resumiré: és una tortura. La terra, per a llaurar-la, és preferible toveta, humida, despresa. Per això el mes de setembre és ideal per a preparar la temporada: després d'una època de pluges, el millor és treballar-la bona cosa. I després de treballar-la, posar-li fem, o turba, i deixar-la reposar.
Aquests dies, mentre treballe l'hort -un ratet cada dia, que els meus músculs no estan per a fer maratons-, observe l'estat de la terra: per damunt està seca, plena de pedretes, herbotes, closques de caragols morts. Però quan estaque l'aixaeta la terra de baix està viva, plena de cuquets, bitxets, i això em dóna fe en la preparació de l'hort. Calma, pluja i turba, i un poquet de feina cada dia faran la resta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada