Per a mi la bleda era una verdura d'hivern, però en realitat és una verdura de tot l'any, que creix si troba un poc d'humitat. Estava cavil·lejant a l'hora del café quines plantes podia plantar, i ho he començat a parlar amb els meus progenitors, perquè el pare és pèrit agrícola de formació, i ma mare és jardinera de vocació.
"Ara no és època de plantar" insisteix la mare. Li explique les meues intencions de deixar la terra treballada per a finals de febrer -que és quan es planten les tomaques-, i em diu que mentrestant, puc plantar verdures de tot l'any.
"Verdures de tot l'any? Et refereixes a canonges, o a julivert?" Doncs no, es referia a la bleda, a qui tenia per verdura d'hivern. Al jardí de casa en tinguérem durant una bona temporada -quan Laia era menuda, me'n recorde que baixava a l'hort a per un parell de fulles de bleda i li fèiem un soparet la mar d'ecològic. Aixina de bonica s'ha criat-. Però les varen eliminar perquè envaïen tot l'hort. Però si això és el que vullc! Una invasió de bleda durant tot l'any!! De manera que ara cave amb més alegria, pensant en les meues bledes. Només em falta fer-me amb unes quantes llaoretes de bleda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada