diumenge, 21 de setembre de 2008

Tardor

No necessite que cap home del temps em diga quan ve la tardor; hi ha símptomes interns i externs que indiquen que el calendari estacional passa pàgina: per exemple, la sobtada escama de les abelles entorn als garrofers, l'olor de la flor del garrofer -que s'insereix dins les narius i no t'abandona-, o el desig incipient de menjar magranes.
En aquestes dates és quan torna l'estació de la taronja, que ens ha abandonat durant el meset d'agost -tot i que recorde haver-me fet algun suquet de taronja natural, de la terra, a principis d'agost, enguany-. Setembre és hora de Marisols, la primera mandarina que entra al mercat. És xicoteta, i para un pèl àcida, però també té un regust dolç que, després d'aquestes setmanes sense cítrics, fa gust de cel. També és temps del caqui -una fruita desgraciadament fugaç-, i durant aquests dies n'esmorze i en berene militarment.
Prompte vindran les carabasses -que uns xiquets ens han arrancat de l'hort, quina poca gràcia m'ha fet, i les tenim en casa per vore si maduren-, i el temps dels bunyols. A vore si enguany acompanye a la Tia Sunsión un dia que en faça, que ella és l'experta de la família, i vullc que me n'ensenye.