- L'hort
- El balcó de casa
- La cuina
Certament, tinc debilitat pel gira-sol. L'espècie que he triat és un anomenat "girasol de tardor", que malgrat el nom, quan ix és el estiu, i té l'avantatge -respecte altres espècies de gira-sols, com el mexicà- que és una planta més xicoteta, fa més mata, i suporta els climes martítims. El gira-sol mexicà, en canvi, és una espècie preciosa i enorme, de més d'un metre d'alçada, que vaig plantar farà cinc o sis anys i em va alegrar el jardí un parell de primaveres. La podia tindre a casa dels meus pares, però no en aquest pis xicotiu on visc ara, i molt menys en un test al balcó de casa.
Finalment, la plantació que he fet a la cuina és més práctica: julivert i cebollí. Perquè odie que se m'acabe el julivert. Aquesta plantació l'he comprada pràcticament feta: en dos testos blancs i quadrats fashions a més no poder -amb cert estil feng-shui, diria jo-, a conjunt amb la meua cuina.

De moment els llavoretes ja estan acotxades en un bon toll de turba i aigua, enfocades a la llum. Aquests mesos encara gelats les conservaré a casa, i probablement quan comencen a brotar -cap a falles-, ja les podré començar a portar cap a balcons i horts.