Encisam a l'agost

Tothom amb qui he consultat s'ha estranyat que cultivara encisams a l'agost. Són plantes que necessiten aigua. Però el darrere dels sobres de les llavoretes em deia que a partir de l'agost ja se'n poden començar a plantar. I el calendari biodinàmic de la Maria Thun a Hortulumem recomanava que començara ara. De manera que el 27 d'agost he plantat cinc intents d'encisam: un cavalló d'encisam romà, i un altre semblant a la fulla de roure, però que tenia el nom en italià i en espanyol només posava "lechuga". Els he plantat en la superfície on l'any passat hi tenia les faves, enterrats pràcticament en turba. A vore què ix. Si la cosa té pinta d'anar bé, potser d'ací quinze dies o un meset m'anime a fer una altra ronda d'encisams.

Compost fet a casa

El sac per a fer compost va vindre per reis. Trobava que era una animalada tirar les "males herbes" al contenidor, i al mateix temps gastar diners en abono; de manera que el mes de gener encetàrem el nostre sac d'abono. Hi hem anat tirant totes les herbes fins a maig, a l'espera que es tornara en fem. Mentrestant hem anat fent un altre raconet de males herbes que prompte ficarem en el sac de compostatge. Hui, buscant compostatge per a la nova temporada, he decidit obrir el sac i vore què se n'havia fet, de totes aquelles males herbes. El resultat és aquest.

 

El compostatge de més avall era satisfactori: una massa descomposada amb bon aspecte i força fauna -cucs, sobretot- que indicava la bona salut del compostatge. Però el compostatge que no estava avall del tot, que estava en procés de descomposar-se, no m'ha donar bona espina. Això em fa pensar que deuria tindre un contenidor de compostatge com cal, dels que es va agafant el compostatge de baix mentre el de dalt s'espera el temps que siga necessari per a descomposar-se, perquè l'invent del sac no m'agrada. Ara he de tornar a ficar aquestes herbes en descomposició de nou dins del sac; no és que siga fastigós: el fem orgànic vegetal no fa mala olor, ni fa vindre basques. Però és una feinada que amb el contenidor m'hauria pogut estalviar. Hauré de mirar preus i disponibilitat en el mercat.

Preparant el planter d'espàrrecs

Els espàrrecs solen créixer salvatges per la muntanya, i diuen que si eixos són els més bons. Com les bledes, els lletsons, o els xampinyons. Com a la Safor cada dia hi ha menys plantetes salvatges, per la construcció massiva i pels verins que escampen en les muntanyes, ha arribat l'hora de plantar-ne. He comprat les llavoretes d'espàrrec i un mini-hivernacle per a fer els planterets (res sofisticat, dos safates de plàstic al Leroy Merlín per quatre duros, ací ho podeu vore).

De moment, mentre espere que faça un poc de bon temps i tinga un poc de temps lliure, també, vos pose les fotos d'aquest mini-hivernacle on pense fer els planterets a partir d'ara. La intenció és tindre el mini-planter al balcó. Si fes molt de fred ja em plantejaria passar-lo dins de casa.

Torna llaoretes

Després d'una llarga pausa al bloc -amb baixa per maternitat pel mig-, torne a llaoretes amb l'hivern per davant. Recapitulem, perquè hem fet feina des de novembre. Ara mateix, el tros que envaïsc és el del meu sogre, un terreny al costat de casa que em permet acostar-m'hi a fer feina sense agafar el cotxe. A mitjans de novembre no hi havia res plantat ni res treballat, tret de la llimera que plantàrem l'any passat i de les flors de la meua sogra.
Vaig fer planter de bleda, i tenim una gran quantitat de blederes ja creixent. Fins i tot vàrem fer la nostra primera collita de bleda fa un parell de setmanes.
Una altra plantació clàssica és la de la fava, que fa fer el meu sogre amb la col·laboració del seu cunyat -el tio Blanco-. Les faveres estan creixent també amb èxit.
I ara estic treballant més terreny de cara a plantar més coses a febrer i març. Entre altres, tinc intenció de plantar espàrregs i maduixes. Aniré penjant notícies.