Compost fet a casa

El sac per a fer compost va vindre per reis. Trobava que era una animalada tirar les "males herbes" al contenidor, i al mateix temps gastar diners en abono; de manera que el mes de gener encetàrem el nostre sac d'abono. Hi hem anat tirant totes les herbes fins a maig, a l'espera que es tornara en fem. Mentrestant hem anat fent un altre raconet de males herbes que prompte ficarem en el sac de compostatge. Hui, buscant compostatge per a la nova temporada, he decidit obrir el sac i vore què se n'havia fet, de totes aquelles males herbes. El resultat és aquest.

 

El compostatge de més avall era satisfactori: una massa descomposada amb bon aspecte i força fauna -cucs, sobretot- que indicava la bona salut del compostatge. Però el compostatge que no estava avall del tot, que estava en procés de descomposar-se, no m'ha donar bona espina. Això em fa pensar que deuria tindre un contenidor de compostatge com cal, dels que es va agafant el compostatge de baix mentre el de dalt s'espera el temps que siga necessari per a descomposar-se, perquè l'invent del sac no m'agrada. Ara he de tornar a ficar aquestes herbes en descomposició de nou dins del sac; no és que siga fastigós: el fem orgànic vegetal no fa mala olor, ni fa vindre basques. Però és una feinada que amb el contenidor m'hauria pogut estalviar. Hauré de mirar preus i disponibilitat en el mercat.