Hort urbà. Brots d'alfalfa

Ara que visc més allunyada -físicament- de l'hort, perquè m'he traslladat a un pis, és un bon moment per a investigar les possibilitats de les cases de 70 metres quadrats. Encara no tinc el balcó acomodat per a plantar-hi plantetes, i potser encara fa un poc de fred -el mes de març serà ideal per a fer experiments-. Aixina que el primer objectiu a la vista per a fer incursions hortelanes és la cuina. Amb la idea de plantar-hi julivert, comence l'experiment amb alfalfa. I què hi fa l'alfalfa plantada a una cuina? Per a què la puc fer servir? Doncs per a fer brots. Els brots són aliments utilitzats en la cuina fashion, i també en dietes com la macrobiòtica. No és que jo siga ni fashion ni macrobiòtica, però a la vista que de moment encara no puc tindre tomaques casolanes, m'incline per aquesta opció tan cool. 

Les llavors d'alfalfa es poden comprar en qualsevol herboristeria. 

Una vegada obertes, se n'agafa un grapadet -amb cura, s'escorren com

 la sorra, perquè són xicotiues-, 

i es planta en un recipient preferentment de plàstic, xicotet -deu centímetres de diàmetre,

 com a màxim- i on prèviament hi hem posat una base de cotó -jo he utilitzat els discos de cotó que venen per a desmaquillar-se. Damunt s'hi tira el grapadet de llavoretes d'alfalfa. No cal preocupar-se si s'amuntonen, perquè a continuació s'hi posa aigua -preferentment mineral- i l'aigua s'encarregarà de distribuir-les equitativament per tot el recipient. A partir d'ahi, les he deixat damunt la mepansa i me n'he oblidat. Amb l'escalforeta casolana, d'ací a una setmana tindré uns brots d'alfalfa perfectes per a posar a l'amanida.