dijous, 2 d’octubre de 2008

Prova superada!

Gent de poca fe: ho he aconseguit! He transformat aquell jardí d'esbarzers, pedra i tarongers caiguts en sis metres quadrats nets, cavats, de terra airejada, viva, plena de cucs i curulla de ganes de ser sembrada. Això no arriba a ser una desena part de l'hort. Però per ahi es comença. No vaig posar-me per objectiu netejar tot l'hort, ni tota la conca de la Safor: només volia demostrar-me que sóc capaç de fer-ho, i m'han bastat quinze dies, dos aixaetes, cent litres per metre quadrat i un parell de mals de llom per arribar on volia estar. I què orgullosa que estic del meu trosset, tot net, nivellat, amb cavallons pels costats per a que l'aigua de la pluja no escampe.

Continue sense estar molt segura de com distribuir la meua collita: de què vullc plantar, i en quines quantitats. Però l'optimisme acumulat crec que reservaré el meu primer trosset per a bleda i fava, i quan arribe el mes de febrer amb un poc de sort tindré un altre trosset net, per a planejar la plantada de tomaca -que per alguna cosa estic assecant i guardant gelosament llaoretes de tomaca de quatre varietats distintes-, i de les verdures que encara han de vindre.