Encisam a l'agost

Tothom amb qui he consultat s'ha estranyat que cultivara encisams a l'agost. Són plantes que necessiten aigua. Però el darrere dels sobres de les llavoretes em deia que a partir de l'agost ja se'n poden començar a plantar. I el calendari biodinàmic de la Maria Thun a Hortulumem recomanava que començara ara. De manera que el 27 d'agost he plantat cinc intents d'encisam: un cavalló d'encisam romà, i un altre semblant a la fulla de roure, però que tenia el nom en italià i en espanyol només posava "lechuga". Els he plantat en la superfície on l'any passat hi tenia les faves, enterrats pràcticament en turba. A vore què ix. Si la cosa té pinta d'anar bé, potser d'ací quinze dies o un meset m'anime a fer una altra ronda d'encisams.

Compost fet a casa

El sac per a fer compost va vindre per reis. Trobava que era una animalada tirar les "males herbes" al contenidor, i al mateix temps gastar diners en abono; de manera que el mes de gener encetàrem el nostre sac d'abono. Hi hem anat tirant totes les herbes fins a maig, a l'espera que es tornara en fem. Mentrestant hem anat fent un altre raconet de males herbes que prompte ficarem en el sac de compostatge. Hui, buscant compostatge per a la nova temporada, he decidit obrir el sac i vore què se n'havia fet, de totes aquelles males herbes. El resultat és aquest.

 

El compostatge de més avall era satisfactori: una massa descomposada amb bon aspecte i força fauna -cucs, sobretot- que indicava la bona salut del compostatge. Però el compostatge que no estava avall del tot, que estava en procés de descomposar-se, no m'ha donar bona espina. Això em fa pensar que deuria tindre un contenidor de compostatge com cal, dels que es va agafant el compostatge de baix mentre el de dalt s'espera el temps que siga necessari per a descomposar-se, perquè l'invent del sac no m'agrada. Ara he de tornar a ficar aquestes herbes en descomposició de nou dins del sac; no és que siga fastigós: el fem orgànic vegetal no fa mala olor, ni fa vindre basques. Però és una feinada que amb el contenidor m'hauria pogut estalviar. Hauré de mirar preus i disponibilitat en el mercat.

Preparant el planter d'espàrrecs

Els espàrrecs solen créixer salvatges per la muntanya, i diuen que si eixos són els més bons. Com les bledes, els lletsons, o els xampinyons. Com a la Safor cada dia hi ha menys plantetes salvatges, per la construcció massiva i pels verins que escampen en les muntanyes, ha arribat l'hora de plantar-ne. He comprat les llavoretes d'espàrrec i un mini-hivernacle per a fer els planterets (res sofisticat, dos safates de plàstic al Leroy Merlín per quatre duros, ací ho podeu vore).

De moment, mentre espere que faça un poc de bon temps i tinga un poc de temps lliure, també, vos pose les fotos d'aquest mini-hivernacle on pense fer els planterets a partir d'ara. La intenció és tindre el mini-planter al balcó. Si fes molt de fred ja em plantejaria passar-lo dins de casa.

Torna llaoretes

Després d'una llarga pausa al bloc -amb baixa per maternitat pel mig-, torne a llaoretes amb l'hivern per davant. Recapitulem, perquè hem fet feina des de novembre. Ara mateix, el tros que envaïsc és el del meu sogre, un terreny al costat de casa que em permet acostar-m'hi a fer feina sense agafar el cotxe. A mitjans de novembre no hi havia res plantat ni res treballat, tret de la llimera que plantàrem l'any passat i de les flors de la meua sogra.
Vaig fer planter de bleda, i tenim una gran quantitat de blederes ja creixent. Fins i tot vàrem fer la nostra primera collita de bleda fa un parell de setmanes.
Una altra plantació clàssica és la de la fava, que fa fer el meu sogre amb la col·laboració del seu cunyat -el tio Blanco-. Les faveres estan creixent també amb èxit.
I ara estic treballant més terreny de cara a plantar més coses a febrer i març. Entre altres, tinc intenció de plantar espàrregs i maduixes. Aniré penjant notícies.

Preparant els planters a casa

Després d'un hivern calmat, on poca cosa he pogut fer a part de mirar-me les faveretes amorosament, arribem les acaballes amb tres projectes:

1. L'hort
2. El balcó de casa
3. La cuina

Aquestes són les tres ubicacions on tinc previst plantar. A l'hort probablement hi podria fer moltes coses, però de moment l'objectiu és la tomaca. Al balcó de casa, que ara per ara tinc nu i desangelat, hi tinc previst plantar cilantre, espígol i girasols. 

Certament, tinc debilitat pel gira-sol. L'espècie que he triat és un anomenat "girasol de tardor", que malgrat el nom, quan ix és el estiu, i té l'avantatge -respecte altres espècies de gira-sols, com el mexicà- que és una planta més xicoteta, fa més mata, i suporta els climes martítims. El gira-sol mexicà, en canvi, és una espècie preciosa i enorme, de més d'un metre d'alçada, que vaig  plantar farà cinc o sis anys i em va alegrar el jardí un parell de primaveres. La podia tindre a casa dels meus pares, però no en aquest pis xicotiu on visc ara, i molt menys en un test al balcó de casa.

Finalment, la plantació que he fet a la cuina és més práctica: julivert i cebollí. Perquè odie que se m'acabe el julivert. Aquesta plantació l'he comprada pràcticament feta: en dos testos blancs i quadrats fashions a més no poder -amb cert estil feng-shui, diria jo-, a conjunt amb la meua cuina.

De moment els llavoretes ja estan acotxades en un bon toll de turba i aigua, enfocades a la llum. Aquests mesos encara gelats les conservaré a casa, i probablement quan comencen a brotar -cap a falles-, ja les podré començar a portar cap a balcons i horts.

Hort urbà. Brots d'alfalfa

Ara que visc més allunyada -físicament- de l'hort, perquè m'he traslladat a un pis, és un bon moment per a investigar les possibilitats de les cases de 70 metres quadrats. Encara no tinc el balcó acomodat per a plantar-hi plantetes, i potser encara fa un poc de fred -el mes de març serà ideal per a fer experiments-. Aixina que el primer objectiu a la vista per a fer incursions hortelanes és la cuina. Amb la idea de plantar-hi julivert, comence l'experiment amb alfalfa. I què hi fa l'alfalfa plantada a una cuina? Per a què la puc fer servir? Doncs per a fer brots. Els brots són aliments utilitzats en la cuina fashion, i també en dietes com la macrobiòtica. No és que jo siga ni fashion ni macrobiòtica, però a la vista que de moment encara no puc tindre tomaques casolanes, m'incline per aquesta opció tan cool. 

Les llavors d'alfalfa es poden comprar en qualsevol herboristeria. 

Una vegada obertes, se n'agafa un grapadet -amb cura, s'escorren com

 la sorra, perquè són xicotiues-, 

i es planta en un recipient preferentment de plàstic, xicotet -deu centímetres de diàmetre,

 com a màxim- i on prèviament hi hem posat una base de cotó -jo he utilitzat els discos de cotó que venen per a desmaquillar-se. Damunt s'hi tira el grapadet de llavoretes d'alfalfa. No cal preocupar-se si s'amuntonen, perquè a continuació s'hi posa aigua -preferentment mineral- i l'aigua s'encarregarà de distribuir-les equitativament per tot el recipient. A partir d'ahi, les he deixat damunt la mepansa i me n'he oblidat. Amb l'escalforeta casolana, d'ací a una setmana tindré uns brots d'alfalfa perfectes per a posar a l'amanida. 

Tomaques a Sant Antoni

La tomaca és una verdura d'estiu, que ningú s'espante pel títol -bé, és una solanàcia, concretament-. Però la tomaca, que és planta per la primavera, prèviament ha de tindre els planeterets fets. Doncs bé, des de Sant Antoni ja és l'època ideal per a fer els planeterets. Amb tot això de les oposicions, la veritat és que tinc l'hort un poc descuidat -vigile les faveretes quan en tinc l'ocasió, però fer, faig poca feina-. El cas és que ja ha arribat el temps de fer el planter de tomaques. 

I en què consisteix això? Doncs en recuperar aquelles llavors que havíem guardat en la capseta, les llavors de la temporada anterior. En uns testos xicotets -poden ser recipients de iogurt, per exemple- posem turba, i plantem una llaoreta per cada recipient. Com a molt, dos. I el planteret casolà el guardem dins de casa, perquè ara no fa oratge per a deixar les criatures a l'aire lliure. 

És especialment important que els planters -de tomaca o del que siga- estiguen ben regats, ben humits. És en aquesta priemra etapa, quan comencen a brotar, quan cal anar més en compte. 

Donada l'afició que té Emili a les cherry, plantaré unes poques cherry -i al preu que van al mercat, que és una estafa!!-, i després altres varietats com la valenciana. Si tot va bé, a partir d'abril-maig, els planters s'hauran guanyat el dret a un trosset d'hort, i arribarà el moment de "la plantà". Mentrestant, calor, humitat i amor a manta. I a esperar...