dimarts, 21 d’octubre del 2008

Agret

En el post anterior parlava de l'agret com d'una mala herba que -posada al costat del lletsó- era invasiva i s'havia d'exterminar. Res més lluny. L'agret, efectivament, és una planta de procedència africana (segle XVIII) que s'ha acomodat molt bé entre els tarongers -que són de procedència asiàtica, no ens enganyem, que en el món, d'autòcton autòcton no hi ha res-. 
L'agret no només és un encant de planta per la verdor quasi ofensiva de les fulles -que es converteix en una manta groga quan floreix, i forma una estampa idíl·lica-. Sobretot ara que plou és quan notem més els beneficis: ajuda a amarrar la terra. A més a més, estova la terra, amb la qual cosa l'oxigena, deixant-hi penetrar millor l'aigua i qualsevol forma minúscula de vida. El nom procedeix del gust agre que lo confereix l'àcid oxàlic que conté la tija. Creixen amb la humitat -esplendorosos després de plogudes com la d'aquests dies-, i a l'estiu solen desaparèixer, i es mantenen latents dins la seua arrel groixuda i enterrada a les saons de la tardor, per tornar a estovar la terra. 

5 comentaris:

Albert ha dit...

He pogut conèixer l'agret en venir a terres valencianes i m'ha semblat senzillament preciosa.
Em demano si se'n sortiria a les terres gironines on visc...

Adrastea ha dit...

Hola,
l'agret sempre ha sigut una herba que m'ha fet molta gràcia. Ja només pel seu nom me'n fa. I després, referent al què has dit sobre l'estampa que pinten, estic totalment d'acord, em semblen preciosos els tarongers surant a una mar d'un groc quasi insultant! :)

Vicent L. ha dit...

Sí, vore un camp tot groc per l'agret és tota una passada. Ahí amb les flor mirant al Sol. Però vore'l al teu jardí entre les plantes i saber que dificilment podràs acabar amb ell, és ... Tot en esta vida té dos cares, que anem a fer!

FUNERAL BUKKAKE ha dit...

Canviar el concepte de "males herbes" per el de "plantes no cultivades" i no ofuscarse en lluitar contra la natura.

FUNERAL BUKKAKE ha dit...

Canviar el concepte de "males herbes" per el de "plantes no cultivades" i no ofuscarse en lluitar contra la natura.